La governança de l’aigua està recorrent a les noves tecnologies i a la natura per trobar solucions de gestió.
El ressorgiment de l’església medieval de Sant Romà de Sau des de l’embassament de Sau s’ha convertit en un símbol de la crisi d’aigua a Catalunya. El campanar de l’església romànica ha servit com un indicador dels nivells d’aigua des que la zona es va submergir el 1962.
Quan l’embassament és ple, només sobresurt la punta de la torre de la superfície de l’aigua. Els períodes de sequera no sols revelen l’enfonsament de l’edifici íntegrament, sinó també la nostra necessitat d’adaptar els nostres sistemes de gestió de l’aigua a temps per al que aviat es convertirà –o potser ja s’ha convertit– en la «nova normalitat».
El 2 de juny de 2023, enmig de prolongades i severes condicions de sequera a Catalunya i la península Ibèrica, l’embassament de Sau estava al voltant del 14% de la seva capacitat, una disminució accelerada per les autoritats locals que buidan l’aigua en un dipòsit més ple aigües avall del riu Ter. El volum de l’embassament a data del 12 de juliol és una mica més elevat arribant al 30% de capacitat. Tot i així, segueix estant vint punts per sota del volum al 2022. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també va avisar que els nivells mitjans de capacitat d’embassament a Catalunya van passar al 25% a partir de principis de juny.
Els períodes de sequera són habituals al Mediterrani, però la ciència ha demostrat que el canvi climàtic els farà més freqüents i severs. La regió està escalfant un 20% més ràpid que la mitjana mundial i s’espera que les seves precipitacions a la primavera i l’estiu disminueixin un 30% en 2080.
Per a preparar-nos per a aquest escenari, hem d’aprofitar tots els coneixements científics i proves disponibles, reavaluar la nostra implacable demanda d’aigua i estudiar més a fons com les solucions basades en la naturalesa poden ajudar la regió a preparar-se per a l’evolució de la crisi climàtica, segons Annelies Broekman, experta en gestió de l’aigua i investigadora del centre públic de recerca CREAF.
Decisió resistent al clima
Catalunya compta amb una planificació hidrològica de bona qualitat per a “temps normals” i períodes de sequera, en línia amb els principis i conceptes de la Directiva marc europea de l’aigua. No obstant això, quan es tracta d’abordar la crisi de l’aigua i d’adaptar les estratègies per a fer front a les pressions del canvi climàtic, hi ha diversos factors que amenacen amb obstaculitzar l’aplicació oportuna de les mesures necessàries, diu Broekman en una entrevista exclusiva.
Aquests factors inclouen estructures polítiques massa rígides, una falta d’harmonia entre els òrgans de presa de decisions i interessos contradictoris entre les indústries.
“Si tens una política agrícola que pressiona per més cultius de regadiu i, d’altra banda, tens un pla de gestió de l’aigua que diu “No sé com salvaré aquest riu”, llavors tens un xoc. I deixen que els ciutadans lluitin contra això. No hauria de ser una lluita entre el sector agrícola i els ecologistes. Hauria d’estar en una idea d’harmonització de les polítiques de com gestionem aquest territori”, diu Broekman.
Una resposta ràpida i holística a la crisi de l’aigua a Catalunya es complica encara més quan la presa de decisions es delega i es divideix entre territoris i municipis que sovint manquen de les competències i la coordinació necessàries per abordar qüestions de gestió de l’aigua.
La naturalesa general de la crisi de l’aigua exigeix enfocaments adaptatius i intersectorials cap a solucions co-dissenyades que reconeguin tots els actors i factors rellevants dins d’un territori, des de les persones i consideracions socioeconòmiques al sector privat.
De la teoria a la pràctica
“Només implementant marcs teòrics podem veure si funciona o no”, va dir Broekman. Això és el que està fent un equip del CREAF dirigit per Broekman a la comarca del Maresme, una zona de la costa catalana al nord de Barcelona que s’enfronta a esdeveniments relacionats amb la crisi climàtica, com ara sequeres, inundacions, onades de calor i incendis forestals, l’erosió costanera i l’augment del nivell del mar.
L’equip del CREAF va començar a treballar amb el Consell Comarcal del Maresme, un organisme de govern supramunicipal, perquè van decidir “prendre seriosament l’emergència climàtica”, explica Broekman. El Consell Comarcal representa els 30 municipis de la comarca i treballa per donar suport a aquestes entitats locals i assegurar que les polítiques es coordinin més enllà dels objectius electorals a curt termini. Els municipis van acordar la urgent necessitat de treballar en l’adaptació al canvi climàtic i van aprovar per unanimitat una declaració d’emergència climàtica al març de 2021.
El Consell Comarcal va obtenir una estratègia d’adaptació al canvi climàtic elaborada per experts en el camp, però va trobar obstacles a l’hora de traduir-la en polítiques eficaces, com sol ocórrer amb els organismes de govern més petits. “És un gran document, molt ben fet, però no saben què fer amb ell perquè diu que necessiten canviar-ho tot”, diu Broekman.
Aquí és on va entrar l’equip del CREAF. El primer pas que va donar per a fer costat al Consell Comarcal del Maresme va ser el d’involucrar a un grup d’expers amb la creació d’un Comitè Científic compost per 38 membres amb coneixement i experiència en l’àrea geogràfica. ” Gran part de la complexitat de les repercussions del canvi climàtic es perd en la presa de decisions perquè amb massa freqüència les polítiques es basen en intuïcions”, afegeix Broman. “Necessitem coneixement i hem d’aprendre l’un de l’altre.”
El resultat de la primera avaluació del comitè es va presentar als municipis en una segona fase que va proporcionar als responsables polítics locals espai per contribuir al pla final. L’estratègia per a la transició energètica i l’adaptació climàtica de la comarca del Maresme per a 2030 es va presentar el gener de 2023 i va ser aprovada pels 30 municipis. El document integra el coneixement científic i l’anàlisi amb una comprensió sobre el terreny dels municipis, aparellant-lo amb les polítiques existents i integrant sinergies amb plans i programes actius.
La gestió de l’aigua té una posició prominent en l’estratègia, formant “la columna vertebral de l’adaptació de la comarca”. L’estratègia no sols pretén fomentar una gestió més completa de tot el cicle de l’aigua i establir un model participatiu, sinó que també destaca la necessitat de considerar el cicle de l’aigua com un cicle hidrosocial.
Integra un punt crucial que no s’inclou sovint en els plans de gestió de l’aigua: la necessitat de reduir el consum total d’aigua. “El desenvolupament econòmic sempre anul·la les restriccions ambientals, fins ara, en les polítiques. Això ha de canviar perquè la base de totes les polítiques de desenvolupament econòmic és l’estabilitat del medi ambient. Si perdem aquesta estabilitat, les empreses també cauran”, comenta Broekman.
Planificació a llarg termini
Els municipis del Maresme estan ara en condicions de començar a aplicar aquest full de ruta a llarg termini i obrir espais de governança amb altres parts interessades com els ciutadans i les empreses. El CREAF també posa la iniciativa en el mapa mostrant l’experiència del Maresme a uns altres. ” Ara seria genial que altres persones fessin el mateix i ens ensenyessin com els va anar i com ho van fer”, explica l’investigadora del CREAF.
Els problemes relacionats amb el canvi climàtic semblen massa grans, complexos i llunyans per als municipis més petits, afegeix. “El que intentem fer és promoure els municipis entre ells i mostrar que els problemes es comparteixen perquè no se sentin sols”, diu.
Compartint el treball realitzat a l’àrea del Maresme en altres fòrums, regions i municipis, o incorporant punts d’acció aprovats de l’estratègia en projectes finançats per la Unió Europea (com Interreg Euro-MED, Horizon Europe, o LIFE), les comunitats locals del Maresme i més enllà poden rebre finançament addicional i suport tècnic.
El finançament europeu és un element clau per a les regions i municipis que normalment manquen d’accés a finançament o recursos tècnics. La Comissió Europea s’ha centrat en treballar directament amb les autoritats locals per a millorar l’adaptació i la resistència al canvi climàtic. Per exemple, dues de les cinc missions de la Unió Europea incloses en el programa Horitzó Europa se centren específicament en regions, ciutats i comunitats locals.
El municipi de Blanes – limítrof al nord amb la comarca del Maresme- es va unir a una de les missions de la UE participant en el Projecte RESIST. Josep Lluís Pouy, cap de protecció civil del municipi de Blanes, explica a REVOLVE en una entrevista: “Ser part de RESIST ens dóna una visió tècnica a nivell de recerca i universitari. A més, proporciona recursos informàtics disponibles per crear eines i també una finestra per aprendre com el treball s’està fent en altres llocs. I també ens dóna recursos financers per tenir un tècnic dedicat a aquest treball.”
Blanes és un municipi costaner de la província catalana de Girona. Està sofrint els efectes de la greu sequera a la regió. Entre altres mesures per reduir el consum d’aigua, seguint les directives de la Generalitat de Catalunya, el municipi va decidir no instal·lar dutxes a les seves platges. Aquesta mesura podria reduir el consum total d’aigua en una regió que rep una elevada afluència de visitants durant la temporada d’estiu. No obstant això, tal com explica Pouy, la tàctica més eficaç és sensibilitzar als ciutadans, especialment als nens.
Igual que els seus municipis veïns del Maresme, Blanes pateix altres esdeveniments relacionats amb el canvi climàtic com ones de calor, incendis forestals i inundacions. el municipi és una de les zones pilot del Projecte RESIST a Catalunya -juntament amb Terrassa- que treballa per a millorar la resiliència enfront dels reptes de riscos múltiples relacionats amb el canvi climàtic. Tots dos municipis ja estan treballant per a identificar zones i comunitats en risc a causa dels impactes del canvi climàtic. Després d’aquesta avaluació inicial, començaran a integrar l’eina Argos per a gestionar els riscos meteorològics.
L’eina analitza les dades procedents de sensors, pronòstics meteorològics i registres històrics, i envia alertes de risc de SMS directament a serveis d’emergència i fins i tot a ciutadans privats. “En comptes de dir que demà plourà 20 mm, podem dir que anem amb compte perquè demà plourà i aquesta indústria o aquesta zona es veurà afectada”, diu Xavi Llort, Director de I+D de HYDS, proveïdors del servei Argos.
Blanes començarà a provar l’eina Argos per a inundacions sobtades, però l’eina també es pot utilitzar per identificar els riscos de sequera o onades de calor i alertar els organismes de govern perquè actuïn. No obstant això, “necessitem canviar el paradigma d’identificar un risc i trobar una solució per mitigar aquest risc quan es produeix. Hem d’identificar el risc i canviar l’enfocament per ser més resistent i evitar l’emergència”, afegeix Pouy, d’acord amb l’enfocament que s’aplica al comtat de Maresme.
Tornant a la natura
A curt termini, el pla especial de sequera de la Generalitat de Catalunya per a cada conca hidrogràfica aplana el camí per a un enfocament actiu per afrontar el repte que planteja l’escassetat d’aigua, amb normes clares per a tothom.
Preveu l’ús de la tecnologia per a produir aigua. Això significa gestionar l’escassetat d’aigua produint suficient per a satisfer la demanda mitjançant la reutilització i la dessalinització, per exemple. Encara que són útils a curt termini per fer front a les sequeres aïllades, aquestes solucions basades en la tecnologia no són viables a llarg termini a causa dels seus costos econòmics, energètics i mediambientals. I si la manca d’aigua es torna crònica en lloc de transitòria?
La solució més intel·ligent i immediata seria frenar la nostra insaciable set, frenar la demanda i adonar-nos que la nostra forma de vida socioeconòmica és insostenible. Això requereix un canvi de mentalitat que prioritzi la salut de l’aigua i els ecosistemes naturals per sobre de les demandes socials i industrials.
Aquest canvi de mentalitat ha de començar avui, igual que una altra empresa vital, la de començar a aplicar mesures significatives per a restaurar, mantenir o millorar els nostres sistemes hidrològics.
Això inclou la protecció dels aqüífers i la restauració dels cursos fluvials naturals i els ecosistemes. Aquesta conservació implica restaurar els aiguamolls, rius i rierols, establir fluxos ambientals adequats, reviure els boscos riberencs i conscienciar la societat de la fragilitat de l’entorn fluvial.
“Hem de recuperar coneixements molt bàsics sobre biologia i geologia sobre com mantinguem el funcionament dels rius, rius com a conca, vull dir, tots els masses d’aigua interconnectats. Això ha de seguir funcionant i molta gent no enten per què”, diu l’investigador del CREAF Broekman.
“Diuen fem una planta de dessalinització, explotem tots els recursos. Bé, els ecologistes no volen que el peix mori. Però el que dic és que si no tens peixos, l’aigua del riu és pobra i cal tractar-la i serà molt costosa”.
“A més d’això, tens incendis forestals, tot l’hàbitat s’esfondra, tens plagues en la teva agricultura. Tu ets el peix. Necessites tenir el peix per a tenir el teu negoci. Un peix és molt valuós si el mires d’aquesta manera.”
